27/09/2024

El Pla Estratègic per a la Llengua Catalana neix amb l’objectiu de fer front a la situació regressiva del català. La creació d’una Taula Social, una bústia ciutadana per recollir dubtes i suggeriments, l’ampliació de la comunitat catalanoparlant, campanyes de conscienciació i assegurar la retolació en català són algunes de les accions que es duran a terme.

L’Ajuntament de Manresa ha presentat aquest matí el Pla Estratègic per a la Llengua Catalana amb l’objectiu de fomentar l’ús social del català a la ciutat i de garantir-ne l’ús a l’administració local. El document representa el full de ruta que seguirà durant el mandat l’Assessor per la Llengua Catalana, Marc Orriols Gol, que en la presentació ha estat acompanyat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez.

El Pla neix per fer front a la situació regressiva de la llengua catalana. Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat, a Catalunya el 36,1% de la població té la llengua catalana com a llengua inicial en una conversa, fet que representa una reculada de 12 punts en els darrers 15 anys. A Manresa, aquest percentatge és del 60% i no s’ha experimentat una regressió tan significativa com a la resta del país, però tot i això s’aposta per impulsar polítiques municipals que ajudin a fer créixer l’ús social de la llengua. Tal com ha detallat l’alcalde, “hem de redoblar tots els esforços per preservar la llengua, perquè és una gran eina de cohesió social”. Al seu torn, la regidora de Llengua ha afirmat que “volem que l’ús social del català sigui cada cop major a la nostra ciutat”.

El Pla s’estructura en quatre eixos. Per fomentar l’ús social del català, es preveu la creació d’un portal web amb una bústia ciutadana per recollir suggeriments, dubtes o qualsevol aspecte rellevant en qüestions de llengua i ciutat. Inclourà també informació sobre drets i deures lingüístics, campanyes de foment de la llengua catalana, contactes d’entitats de defensa lingüística i formacions. També es crearà una Taula Social per a la Llengua Catalana, que aglutinarà agents socials, econòmics i culturals de la ciutat i la comarca amb l’objectiu de facilitar el diàleg i dotar de transversalitat les polítiques públiques de foment de la llengua. I s’implementaran fórmules d’avaluació a través d’enquestes d’usos lingüístics per avaluar i comparar la salut de l’ús parlat del català a la ciutat d’ara endavant.

En l’eix d’accions dirigides a la ciutadania, el Pla impulsarà l’empoderament lingüístic i l’ampliació de la comunitat de catalanoparlants a través d’accions descentralitzades formatives i lúdiques a les biblioteques de barris, que estaran coordinades amb entitats veïnals i del lleure de la ciutat. S’hi sumaran programacions culturals, acadèmiques i socials també dirigides a entitats esportives, educatives, del lleure, empresarials i sindicals.

Pel que fa al tercer eix, es proposa implementar una campanya permanent durant tot el mandat que doni valor a un doble missatge: positivitzar l’ús del català i conscienciar la ciutadania catalanoparlant de mantenir-se al català en totes les situacions quotidianes del seu dia a dia. Alhora, es reivindicarà la capitalitat de Manresa com a ciutat referent en polítiques lingüístiques i d’acollida d’esdeveniments nacionals de llengua d’entitats i administracions.

Finalment, es troben les accions de caràcter més intern, que són les que han de permetre garantir l’ús de la llengua a l’Ajuntament de Manresa. En aquest eix, el Pla preveu actualitzar i implementar el Reglament intern d’Ús de la Llengua Catalana, normalitzar i assegurar el compliment de les clàusules lingüístiques en la contractació pública i també assegurar la retolació en català a comerços i fires. Amb aquestes mesures, es vol donar prioritat a la normalització d’un paisatge lingüístic plenament en català i al compliment de la llei de política lingüística vigent. També es preveuen formacions de conscienciació lingüística per als treballadors municipals.

El Pla ha comptat amb l’acompanyament del Consorci de Normalització Lingüística (CNL Montserrat) i d’entitats del foment de la llengua com la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural Bages-Moianès.

*Podeu trobar més informació en aquest enllaç